EMILI TEIXIDOR PA NEGRE PDF

Andreu, an year-old boy, discovers the bodies. Fearing for his life, Farriol decides to flee and cross the border into France. There is also a younger aunt, Enriqueta, who is being pressured into marrying an older neighbor she does not love. His aunt, Enriqueta, is the talk of the village because she is carrying on a secret affair with a civil guard. Andreu befriends an older boy who he first spots bathing naked in a river in the forest. Andreu helps him by setting aside some food for him.

Author:Dougor Meztinos
Country:Kuwait
Language:English (Spanish)
Genre:Medical
Published (Last):1 May 2012
Pages:124
PDF File Size:9.84 Mb
ePub File Size:11.66 Mb
ISBN:979-3-76908-180-2
Downloads:12173
Price:Free* [*Free Regsitration Required]
Uploader:Durr



Una casa vegetal amb la fusta rugosa, fosca i revellida d una cabana al mig del bosc o d una paret ensutjada de la cuina. Les pomeres eren massa petites i quan les pomes es feien grosses tota la copa penjava cap avall, com el ventre d una dona prenyada. Amb les pereres passava el mateix. El pruner vell era el refugi clavat. La Ploramiques es tapava les orelles i suplicava: — Calla!

Segur que el portes ple de tabac i porqueries. Ja ha tornat, aquell cap de trons? Jo no deia res. Anava a la seva i no esperava cap resposta. Si no et passessis la vida per aquestes pastures del dimoni, no hauries de preguntar el que tothom sap. Ella no es movia ni per menjar. Els homes no es movien ni per agafar un got d aigua, ni per baixar a omplir els porrons de vi al celler de Sant Ferriol.

Tot havia d estar a punt quan els homes arribaven del camp o dels estables. Semblava que les preocupacions aclaparessin els homes. Fins que havia acabat de llegir La Vanguardia, s havia de fer un silenci total a la cuina. Massa enjogassats per l edat que teniu. Deixeu-les de seguida on les heu trobades. Estan totes infectades. Ja us podeu anar a rentar les mans de seguida, entremaliats del dimoni! Han servit per tapar malalts fins que ja no podien sortir-se n.

El diumenge, quan elles han acabat, canvien l aigua. Segur que les van trobar per terra, deixades pels soldats republicans, que van haver de tocar el dos com esperitats quan els nacionals amb els moros al capdavant van entrar a Vic. Per somiar, t has d adormir, i per veure com una fulla canvia de color has de tenir els ulls ben oberts. Es molt diferent. De qui parlaven? Ai, pobre! Quins eren els mals lletjos?

Un mal sense remei que provoca rebuig. El fato. Una altra paraula d aquelles que ho volia dir tot i no deia res. Ha arribat el fato. S han endut el fato.

Els nostres, era una altra de les paraules repetides. Cada nom propi que els grans pronunciaven queia immediatament en un dels dos partiments: els nostres o els altres, els facciosos. En Quirze jove sempre portava menys abrigalls que nosaltres i ens deia fredolics. Els verdums canten com els canaris. Es una busaroca. Quan hi passo a prop, corro com una esperitada per no veure-les.

Aquests eren els millors moments de les petites reunions del bosc amb la Roviretes. No els podien descompartir, com passa amb els gossos quan els atrapen cardant. A vegades, per separar-los, han de tallar la titola al mascle. La Ploramiques es tapava la cara amb les mans. Era massa jove, deien. D aquelles que en diuen un macuto. Semblava buida. No hi havia res. Les motxilles no es mouen soles.

Un dia vaig veure un lladre. Quina descoberta! Els amos, de Vic estant, no veuen res. Com podria viure amb aquella marca que li recordaria sempre una part de la seva vida que hauria volgut amagar, amb aquell senyal inesborrable al front que l exposava a les befes, al menyspreu i a les enraonies de tothom?

Sempre amaga alguna cosa ben embolicada amb draps o papers al fons del sac de carbonet que s emporta. Diuen que pot ser la guineu, els mossos o algun lladregot que corre pel bosc.

La Roviretes creuava dos dits i els acostava a la boca per fer un bes al mig de la creu. No has dit res. Ho hem de sentir tots. Ets una mentidera. Ja m ho va dir el mestre, que sempre deies mentides. La Roviretes es tornava vermella i li brillaven els ulls. I aleshores en Quirze jove es posava a cantar amb to burleta: —El mestre que m ensenya, l airum, l airum, l aireta, el mestre que m ensenya s ha enamorat de mi.

S ha enamorat de mi!! La Roviretes va fugir corrent. Bruixa malparida! Eren gossos d atura, i vetllaven el ramat millor que el pastor. Deia que li feien donar el salt. En Quirze jove es posava d esquena a nosaltres per pixar i les noies s apartaven o giraven el cap com si els fes vergonya veure en Quirze jove amb la bragueta oberta. En Quirze jove em cridava al seu costat: —Andreu! Les noies s haurien d ajupir i no encertarien el forat, s haurien d estarrufar com les lloques.

En ser-hi a prop, al primer moment ens va semblar un munt de terra roja envoltat de formigues. Els animals, a vegades, sofreixen atacs de cansament o de feridura, com les persones. Quan el senyor Madern, el mestre, va tornar a entrar, va comentar en to de repte, tot mirant en Quirze jove: —Havies d haver dit que era un cavall abandonat i esventrat.

Segurament dels gitanos que han fugit esverats, o uns lladres de bestiar que l han rebentat de cansament. Va deixar la frase inacabada com si hi poguessin haver altres possibilitats. Al mas ja coneixien el fet. Quin misteri, sembla mentida l enteniment que poden tenir aquests animals! I si poden, si encara els queden forces, com va ser el cas de la Carrucada, surten a buscar-la, a trobar-se amb ella en un lloc bonic. Quina por? Els animals no tenen por de la mort. I les gallines i els galls criden o corren quan volen tallar-los el coll per rostirlos a la cassola.

Jo parlo dels animals vells o malalts que ja han vist passar la vida i busquen un altre joc. Les tres dones van mirar-se amb ulls preocupats. I tot seguit, el crit de l alcalde, amb la seva veu rogallosa, estrident: —Per collons! Hi va haver un silenci, com un buit deixat per una esberla. En Bernat es va plantar davant del foc a terra.

El mosso Jan va asseure s, capcot, a una cadira baixa. Abans de passar la porta, vam sentir que en Quirze pare renegava: —Malparits! Nosaltres tres vam passar corrent tapant-nos el nas amb els dits.

Al vespre, en tornar a casa amb la Roviretes a la colla, el cavall ja no hi era. Els gossos no abandonen mai el seu amo. A Esgotats els records, el fantasma del cavall mort tornava a omplir el buit de la conversa.

En Quirze jove va arronsar les espatlles. Es un de jove i ros, alt i amb bigoti —No els hem vist —vaig dir—. Es molt trempat. Treuen el fetge per la boca. No deuen vigilar gaire, doncs. La Roviretes es va quedar parada. La Roviretes va abaixar el cap, com feia sempre que alguna cosa li feia vergonya o volia fer-se pregar. No hi toca. Es diferent.

120 ESERCIZI DI RICERCA OPERATIVA PITAGORA PDF

Pa negre, Emili Teixidor

.

DAVE GINGERY LATHE PDF

'Pa negre', d'Emili Teixidor, amb l'ARA

.

CHAITOW MUSCLE ENERGY TECHNIQUES PDF

Pa negre (pel·lícula)

.

Related Articles